Presentació

Me llamo Javier Hidalgo Navas y he creado este blog sobre la navidad en cataluña y sus costumbres navideñas.
Espero que este blog os guste i dejéis buenos comentarios gracias.

El Tió de Nadal

El Tió de Nadal (també anomenat simplement Tió, Tronc de Nadal, Soca, Xoca o Tronca) és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya. Originàriament consistia en un tronc encès -és a dir, un tió- de la llar de foc, i el regal era l'escalfor que proporcionava. Avui dia, és un tronc que sovint es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient que sovint es corona amb una barretina roja.
Se'l fa cagar repetidament a base d'engegar-li cops de bastó alhora que se li canta una cançó tradicional, al·lusiva d'aquesta circumstància.
Un tió de Nadal
Del fet de fer cagar el tió hi ha qui li ha posat el nom de Caga Tió, ja que diverses cançons com l'esmentada comencen amb aquests mots, però no és una denominació amb tradició.
Pel dia de la Puríssima (això és, el 8 de desembre), es comença a donar menjar cada dia al Tió, i se'l tapa amb una manta perquè no passi fred a la nit. Al Tió li agraden les mateixes coses que als animals de peu rodó (excepte palla): garrofes, carabassa, etc. i verdura de poc valor: els nens de pagès no tenen, doncs, cap dificultat a l'hora d'aconseguir menjar per al Tió.
La nit de Nadal (o en algunes cases el mateix dia de Nadal, es posava el Tió al foc una estona abans de fer-lo cagar, ja que per cagar havia d'estar encès. Però avui dia, com que en la majoria de les cases no n'hi ha, ja no se'l posa a la llar de foc.
Tradicionalment, el Tió mai no caga objectes grossos (aquests ja els porten els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, etc. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga un arengada ben salada, un all, una ceba, o es pixa a terra. També hi ha llocs en què el Tió és comunal i tots els xics el poble acuden a agarrotar-lo per rebre el mateix regal.
La tradició del Tió pot estar emparentada amb la de l'arbre de Nadal, ja que el Tió no és altra cosa que la soca d'un arbre que la nit de Nadal obsequia amb regals els més petits de la casa.

Sant Esteve

Sant Esteve és el dia que ve després de Nadal, això és, el 26 de desembre. A Catalunya, és tradicional que la família es reuneixi a menjar amb l'altra meitat que no havia pogut el dia anterior.
A Barcelona és tradicional menjar canalons de primer i pollastre farcit o tallrodó de segon. De postre sempre cauen neules i torrons.
Hi ha una tradició prou estesa que fa que els més menuts de la casa hagin d'enfilar-se damunt d'una cadira per dir un vers en veu alta. Si a la gent gran els agrada, el nen s'endurà uns quants calerons de premi.

Els arbres de Nadal

Arriben ja les dates en les quals la gent comença a posar la seva casa plena d'adorns nadalencs, i està clar que l'arbre sol ser l'element estrella. Per això posare unes quantes idees de cóom decorar el nostre arbre. De moment, el que s'ha dit,Un dels més originals que hem trobat, es tracta d'una escultura feta... amb gel! Per a aquells que puguin mantenir-lo "amb vida".

El Nadal a Catalunya

El Nadal a catalunya disposa de les seves particularitats pròpies. Un exemple és el Tió de Nadal també anomenat Tronca o simplement Tió. Un altre seria el fet de celebrar Sant Esteve el dia després de Nadal per poder-se reunir així amb l'altra part de la família amb qui no s'havia pogut estar el Nadal. Aquest dia, a més, els nens diuen un vers i a canvi els pares els donen una paga.
A moltes comarques es fa la rebassa de Nadal, on el fillol dóna una felicitació al padrí, i aquest el respon amb un regal; que depenent del lloc pot ser un tortell de Nadal, o un present.